 La Batllia haur dinvestigar lactuaci del cap de la UPB en lafer Mrmol Rojo
La Batllia haur de determinar si hi ha indicis de delicte, i en cas afirmatiu quins i fins a quin nivell, en lactuaci desenvolupada pel director de la unitat de prevenci de blanqueig (UPB), Jordi Pons, en el marc de loperaci coneguda popularment a Espanya, on es van practicar una dotzena de detencions, amb el nom de Mrmol Rojo, i que la policia andorrana va rebatejar com a Kev Connection. El despatx dadvocats del Principat que shavia vinculat a la trama ha denunciat a la fiscalia general suposades irregularitats en el comportament de Pons.
TONI SOLANELLES Andorra la Vella (DIARI DANDORRA)
Segons les fonts consultades, coneixedores del cas, un cop repassada la documentaci aportada pels juristes, el fiscal general ha trams el cas a la secci penal de la Batllia perqu sigui aquesta qui analitzi el rerefons de lacci del mxim responsable de la UPB.
Les fonts consultades han assegurat que es tracta dun afer complex i espins que pot provocar molts maldecaps. De fet, segons aquesta versi dels fets, les mximes instncies del Principat ja han estat advertides de lacci judicial i, ara per ara, dos dels batlles que podien assumir la investigaci ja han decidit, per diferents raons, inhibir-se en la causa.
La denncia de com a mnim un dels lletrats del despatx andorr en qu es va praticar per part dun policia espanyol acompanyat dagents andorrans un registre documental i daltres accions legals que no han transcendit impedir, ara per ara, arxivar les diligncies prvies que la Batllia havia obert al Principat. Inicialment, la instrucci daquestes diligncies havia arribat a la conclusi que no hi havia indicis de delicte per anar ms enll.
Ara, quan finalment un batlle acabi assumint el cas, shaur danalitzar si lacci de Pons sajusta estrictament a la tasca que se li hauria encomanat amb el benents que es tracta dun crrec jurat. I si els informes i laltra documentaci que sha elaborat des de la UPB responen estrictament a la realitat. La investigaci hauria daclarir, per exemple, si les societats establertes al Principat i que presumptament estaven relacionades amb la trama de blanqueig de diners de procedncia illcita (robatoris, extorsions, assassinats fins i tot) havien estat creades amb lassessorament dalgun dels advocats del despatx o, per contra, si noms els van rebre dherncia. I si es dons aquest supsit, shauria destablir quina s la responsabilitat de la firma de consultoria don procedien les societats investigades; a quina entitat bancria estava lligada aquesta consultoria i quin vincle tenia lesmentat Pons amb lentitat financera i fins a quin punt podia, suposadament, estar al corrent de determinada informaci que, segons les fonts consultades, en cap cas apareix en els informes signats pel director de la UPB.
La denncia presentada davant la fiscalia, i traslladada per ordre daquesta a la Batllia, no acusa Pons de cap fet concret; s que posa en coneixement del ministeri pblic certs fets que podrien considerar-se irregulars. I aporta documentaci extreta de la investigaci duta a terme per lAudincia Nacional espanyola perqu es contrastin les dades que figuren all amb les aportades per la UPB. Segons les fonts, les diligncies prvies obertes al Principat feien referncia a ms de 30 persones que ni de bon tros no eren totes ni andorranes ni residents. I a Espanya, on es van detenir onze persones, el cas ja ha quedat en un segon terme.
A principi dany es va aixecar un secret de sumari perllongat durant mesos. I tots els detinguts que havien estat empresonats per ordre del jutge Grande-Marlaska van acabar en llibertat condicional i en espera que tingui lloc el judici.
Comentar larticle
ATTAC als paradisos fiscals, un documental de 33 minuts. Com funciona el blanqueig en els paradisos fiscals com ANDORRA. - Criminalitat financera -
La criminalitat financera t com a subjecte principal la societat annima que, per tant, es constitueix i actua sota la cobertura de la legalitat formal. La delinqncia econmica greu sols podr combatres eficament des dun procs dharmonitzaci, al menys en la definici dels delictes, dels ordenaments nacionals i duna cooperaci internacional, avui ms que insuficient.
Cooperaci que el ANDORRA es nega a prestar a lautoritat judicial espanyola en la investigaci dels comptes secrets i implicats de loperacio MARMOL ROJO.
EMPRESARIOS, ABOGADOS y PROPIETARIOS DE BANCOS DE ANDORRA, COAUTORES EN LA OPERACIN MARMOL ROJO JUNTO CON UN FINANCIERO Y UN PROMOTOR INMOBILIARIO QUE BLANQUEABAN DINERO DE LA MAFIA UKRANIANA RESIDENTE .EN ESPAA >p>
BANCOS, EMPRESARIOS Y UN BUFETE DE ABOGADOS DE ANDORRA CEREBROS JUNTO CON DELINCUENTES UKRANIANOS MUY PELIGROSOS DE UN BLANQUEO DE DINERO PROVENIENTE DEL CRIMEN ORGANIZADO INTERNACIONAL.
Informacin : Guardia Civil, Ministerio interior, Audiencia Nacional, Fiscalia delitos econmicos, Reuter, Efe, Europa Press, Forum Libertas, Terra, Cope, El Pas. . Periodistas: Jordi Corachan, P. Soto.,
 Cuatro andorranos imputados en la operacin contra blanqueo de capitales 'Mrmol Rojo'Cuya extradiccin pedir el juez
Grande-Marlaska envi a prisin a seis de los detenidos por blanqueo de capitales, asociacin ilcita, cohecho y trfico de influencias
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
Cuatro ciudadanos andorranos, entre los que figura un ejecutivo de un banco del Principado, figuran entre los imputados en la causa contra blanqueo de capital, que instruye el juez de la Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska, tras la operacin 'Mrmol Rojo'. Fuentes jurdicas indicaron que el magistrado pedir la extradicin de ellos para que puedan ser investigados junto con los detenidos en Espaa.
Las mismas fuentes indicaron que una de las cuatro personas imputadas que se encuentran en Andorra era el ejecutivo de un banco del Principado que actuaba de correo y era el encargado de trasladar desde la entidad los documentos que deban firmar los ucranianos implicados en la operacin de blanqueo de dinero.
La pasada madrugada el juez decret el ingreso en prisin incondicional de seis de los once detenidos que se produjeron en Espaa y pasaron a su disposicin por los delitos de blanqueo de capitales, asociacin ilcita, cohecho y trfico de influencias. Adems, las mismas fuentes no descartaron que en la operacin que sigue abierta se termine produciendo imputaciones por delito de corrupcin de funcionarios pblicos.
Los cinco arrestados a los que el juez dej en libertad, entre los que se encuentra la mujer y dos hijos de uno de los principales encausados, el presidente del club de futbol Reus Deportiu, Antonio Alonso, y otras dos personas, continan imputadas en la causa, con la obligacin de realizar comparecencias quincenales en el juzgado ms prximo a su domicilio y tienen prohibido abandonar el pas.
El juez central de instruccin numero 5, tras concluir los interrogatorios de los arrestados pasadas las 2 de la madrugada, orden la busca y captura internacional de otras 5 personas de nacional ucraniana implicadas en los hechos, a peticin del fiscal anticorrupcin David Martnez Madero. Dos de los trece detenidos que se produjeron en la operacin fueron puestos en libertad por la Polica sin necesidad de ser puestos a disposicin judicial.
En Tarragona, la Benemrita detuvo a los ciudadanos espaoles V.A.E., de 28 aos de edad; D.A.E., de 25; F.G.G.P., de 56; L.A.F.L., de 53; y C.T.M., de 38. En esta misma localidad, fueron detenidos los ucranianos: V.Y., de 44 aos de edad, y O.K., de 41.
Los agentes detuvieron en Barcelona a J.A.C.T., de 60 aos de edad y espaol; M.M., de 56 aos y ucraniano; y L.M., de 59 aos y de nacionalidad rusa. En Almera, fueron arrestados los espaoles F.R.O., de 62 aos; M.C.E.F., de 52; y A.A.G., de 51. Asimismo, se practicaron un total de 19 registros, dos en la provincia de Almera, trece en Tarragona y cuatro en Barcelona, incautndose de once vehculos de alta gama y 13.000 euros en efectivo.
Los seis detenidos enviados a prisin por el juez son tres espaoles y tres ciudadanos ucranianos. De estos tres ltimos uno de ellos con un gran poder en su pas, que se sospecha son los dirigentes de una organizacin dedicada al blanqueo de capitales para lo que disponan de cuentas en Andorra. Los tres contaban con permiso de residencia y trabajo en Espaa, pero no ejercan ninguna actividad conocida.
Entre los tres ciudadanos espaoles llevados a prisin se encuentra el presidente del club de futbol Reus Deportiu, considerado dirigente de la organizacin, la persona que mont la estructura en Espaa para blanquear el dinero de los ucranianos, as como quien puso en contacto a todas las personas que participaban en la red. Las fuentes jurdicas consultadas indicaron que Alonso al parecer pas un periodo econmico delicado en su negocio como marmolista, del que remont espectacularmente. Las identidades de la mujer y los dos hijos de Alonso se corresponden con las iniciales M.C.E.F., V.A.E y D.A.E.
Los otros dos espaoles son el asesor fiscal y laboral del grupo, Luis Angel Fernndez Lpez, y un conocido financiero del grupo de Barcelona que particip en al menos una de las operaciones ilcitas de blanqueo.
PRIMER REGISTRO EN ANDORRA.
Las mismas fuentes destacaron que por primera vez se ha producido un registro en un bufete de abogados de Andorra, en el que participaron miembros de la Guardia Civil espaola. En el principado se han bloqueado 10 millones de euros presuntamente relacionados con la operacin 'Mrmol Rojo' y se ha intervenido la casa de uno de los implicados valorada en 2 millones. Adems, se siguen buscando cuentas en Andorra presuntamente relacionadas con el caso.
Asimismo, en el despacho del presidente del Reus Deportiu se han encontrado obras de arte que se han precintado y se proceder a su valoracin. Entre ellas hay un Mir, Un Casal y un Fotuny.
Los arrestados blanqueaban el dinero operando en el sector inmobiliario mediante la compra de terrenos y de construccin de edificios y hoteles. La operacin policial se ha producido cuando intentaban introducirse en el terreno de la explotacin hotelera, ya que el sector servicios permite desarrollar las actividades de blanqueo con mayor facilidad.
Los integrantes de esta organizacin disponan de cuentas bancarias en las Antillas Holandesas, Belice, Las Bahamas y las Islas Vrgenes y cometan asesinatos, sobornos y extorsiones en diversos pases del Este.
Els rgims fiscals perjudicials identificats per l OCDE entre els seus membres han desaparegut o s han modificat adequadament, de manera que noms segueixen en vigor dos, que seran objecte d un nou examen aquest any, Sussa i Luxemburg, pasos reticents a les directives internacionals.
Aquesta s una de les principals conclusions de l informe d etapa del comit d afers fiscals de l Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) divulgat ahir, que confia que els rgims esmentats siguin objecte de discussions durant l estiu vinent.
Aquest comit d afers fiscals tamb recorda que Andorra, Mnaco, Liechtenstein, Libria i les illes Marshall continuen figurant en la llista de paradisos fiscals per la negativa a cooperar amb l OCDE sobre els sistemes fiscals, mentre que 33 jurisdiccions ms han donat el seu acord de principi a rectificar i han signat acords bilaterals d intercanvi d informacions.
El copresident del frum de l OCDE sobre prctiques fiscals perjudicials, el francs Vincent Mazauric, va mostrar-se confiat sobre la possibilitat de convncer aquests cinc paradisos fiscals a deposar la seva actitud i va dir que no hi ha previstes mesures coercitives a exercir, sin simplement certes mesures de defensa .
El procs ha provat que es podria convncer aquests territoris perqu canviessin de posici , va subratllar Mazauric, desprs de recordar que en la primera llista de paradisos fiscals de 2000 se n van identificar 35 i ara el seu nombre s ha redut a cinc, encara que per assolir-ho ha fet falta molta perseverana .
Mazauric va admetre que hi ha tensi en les relacions amb aquests paradisos fiscals, i tamb que de moment noms alguns dels 33 territoris que han passat a ser declarats cooperatius han signat acords bilaterals d acords d intercanvi d informaci amb els pasos membres de l OCDE. Per, a ms, va assenyalar que els cinc que no s han sumat al procs tenen una posici menys confortable amb vista als seus clients i al fet que la situaci competitiva dels altres 35 no s ha deteriorat, de manera que diverses places financeres com ara Jersey, Guernesey o Gibraltar no es queixen de prdua d activitat, sin al contrari .
Sobre Sussa va dir que de moment no s possible accedir a tota la informacin necessria, per que hi ha hagut un canvi d actitud significatiu per la part helvtica.
Font: Diari d'Andorra
Interesado Anonymous,
Por tu apologa del prestigio y profesionalidad de los bancos del pas de los pirineos, es probable que tu seas uno de los ciudadanos que poseis una cuenta numerada en uno de los seis bancos existentes en Andorra, que cada da se prestan a ocultar dinero a los fiscos europeos. Como deben existir muchos polticos, fiscales y jueces franceses y espaoles que tambin poseen cuentas numeradas en Andorra, por la manera que quedan paralizadas ciertas denuncias en Espaa o Francia contra bancos andorranos.
Los alardes de los bancos de Andorra que comentas, nada ms es un titulo otorgado subjetivamente entre las propias entidades financieras europeas; y en lenguaje de la calle es la misma comparacin como una asociacin de basureros que de mutuo inters y acuerdo, se pronuncian para declarar cual de ellos tiene ms prestigio y profesionalidad en blanquear. Dinero en este caso por supuesto. La fortuna del 5% de la poblacin de Andorra que hacen funcionar los bancos y dependen de sus intereses, es debida a las varias millones de cuentas de ciudadanos europeos que mantienen en los bancos de Andorra sus ahorros resguardados de sus fiscos. La riqueza, por no haber impuestos, no se reparte al resto de la poblacin, y la sanidad es deficitaria porque los ciudadanos de primera categora pueden ir a la medicina privada en Espaa o Francia., el resto de la poblacin debe pagar claro, por una sanidad menos buena en Andorra. Esto es lo que llamas ser justo. Vamos a ver que pasa a partir del 2005 con los espaoles, franceses, portugueses e italianos que poseen cuentas bancarias numeradas que son protegidas por el secreto bancario. El banco Banca Mora ayud a evadir al ex juez Estivill los millones de divisas de Espaa, su actual presidente era ministro del interior en aquella poca.
Seguir leyendo ...
 LAndorra televisio del Sr. Castellet i el Partit lliberal: 10 anys de censura
No s cap broma , i s una de les coses que estan passant a lAndorra del 2005. La nostra companya de R7P, Noem Rodriguez va fer una editorial fent una crtica al director de la rdio i televisi pblica dAndorra, Sr. Enric Castellet per la seva gesti al capdavant de lens pblic, en uns moments en que sestava fent una purga de programes que no eren polticament correctes.
El sr. Castellet va presentar una denncia per injuries contra Noem Rodriguez i Gualbert Osorio director de la Cadena Pirenaica. Ara una jutge els ha processat per un delicte dinjries, ha decretat la seva llibertat provisional i senfronten a un procs judicial que els pot castigar amb penes de pres de dos anys i un mes. La llibertat dels professionals que treballem cada dia als mitjans de comunicaci dAndorra est en perill i es pot crear un precedent que faci retrocedir al pas 30 anys enrere.
Us demanen que fu crrer aquesta notcia tant com pugueu, que us en feu ress i que ens ajudeu a aturar un processament totalment desmesurat i propi dels temps de la Inquisici. El collectiu de periodistes dAndorra estem fent tot el possible per aturar aquest desgavell judicial i necessitem el mxim de recolzament possible, especialment fent crrer la notcia dins i fora del pas.
Comentar larticle SENSE CENSURA
Dos periodistes en llibertat provisional per un presumpte delicte dinjries (titol original del Diari DAndorra)
La batlle Canlic Mingorance va dictar ahir un aute de processament per a la
periodista dR7P Noem Rodrguez i per al director de lemissora, Gualbert
Osorio, com a autors dun presumpte delicte dinjries en el cas de la
redactora i per permetren la publicaci en el cas del responsable. Com a
mesura cautelar arran de la imputaci, la batlle ha decretat llibertat
provisional per als dos processats.
REDACCI
Andorra la Vella
El motiu del processament ha estat la querella que el director de Rdio i
Televisi d Andorra S. A. (RTVASA), Enric Castellet, va presentar per les
opinions que Noem Rodrguez va proferir contra ell en el programa Ning no
s perfecte de la cadena radiofnica R7P, el 16 de juny passat. La imputaci
de la batlle es basa en el fet que la periodista es va referir a Castellet
com una persona sense coneixement ni coneixements i va afegir que podia
dir l animalada ms grossa sense ni tan sols ruboritzar-se . En l
escrit d opini que va reproduir la processada, tamb qualificava les
decisions adoptades pel director de la rdio i la televisi pbliques de
sentncies absurdes i, finalment, indicava que ning no s
insubstituble, llstima que els que el van ficar al crrec encara no se n
hagin adonat .
Canlic Mingorance ha considerat aquestes frases com a presumptament
delictives. La batlle afirma en l aute de processament que aquestes
expressions sn una difamaci vers el perjudicat i, en concret, l
expressi sense coneixement ni coneixements constitueix una injria a la
persona de Castellet . Segons la jutge, aquestes manifestacions no es
poden justificar ni excusar pel fet d emmarcar-les dins d una crtica a
una gesti professional o a un personatge pblic i alhora afegeix que s
evident i queda pals l nim d injuriar i difamar per part de la
processada.
I s que la batlle Mingorance destaca que aquest nim es posa de manifest
perqu Rodrguez, com a periodista, coneix molt b els lmits que com a
professional del mitj no hauria de sobrepassar .
A partir d aquestes consideracions, la batlle imputa a Rodrguez un delicte
major d injries o difamacions greus proferides pblicament en un mitj de
comunicaci social, recollit en l article 200 del codi penal i penat amb
fins a dos anys i un mes de pres. I la mateixa pena es fixa en l article
202, partint del qual es processa Gualbert Osorio, director general de la
Cadena Pirenaica de Rdio Televisi a la qual pertany R7P i exdirector
del Diari, per permetre la publicaci injuriosa i difamatria de les
manifestacions que va fer la periodista.
F: Diari DAndorra
Comentar larticle SENSE CENSURA
Transcripci editorial Ning s perfecte dia 16 de juny del 2004
"Bon dia. Molts programes tenen xit i aix no s motiu per no fer una altra cosa. Tot i que daix no nhagi fet mai massa cas la gent de Crnicas Marcianas a Tele 5, amb 8 anys al cartell, o Informe Semanal a la primera de TVE, amb ms de 25 anys en antena. Per aquesta s, juntament amb laix no toca, la lapidria i absurda sentncia que ahir deixava anar el director de la rdio i televisi pbliques, Enric Castellet, per justificar la supressi del programa lAigua Clara; potser els segents en ser retirats de la graella seran els informatius. Suposo que aquest s el gran avantatge de posar al capdavant de lens pblic alg sense coneixements ni coneixement que pot dir lanimalada ms grossa sense ni tan sols ruboritzar-se. Perqu fins i tot un botiguer com ell hauria de saber que si un producte funciona sha de tenir al prestatge que la casa gran tampoc t tanta oferta de qualitat ni tantes idees noves com per prescindir daquells escassos productes que el pblic prefereix. Castellet afegeix que sempre sha tingut en compte lopini dels treballadors encara que aix a la vida real es tradueixi en amenaces daquelles de caixa o faixa i que de tele noms nhi ha una i la porta s molt gran, com prova el fet que hagi pres la decisi de modificar la graella de programaci passant per davant de la professionalitat i responsabilitat del cap de programes que ell mateix va nomenar. Cal treures el barret davant llex Ters per ser capa de fer passar al davant de la cadira els seus principis com a professional, un fet gens habitual que lhonora com a periodista i tamb com a persona. Castellet mentrestant, i malgrat haver marxat ahir de la reuni que mantenia amb els seus respectats treballadors amb un cop de porta, diu que no li consta que el clima laboral de lempresa shagi enrarit des de la dimissi del cap de programes, lex Ters. I t ra, en realitat, el clima laboral fa molt ms temps que aix que est enrarit. Tot i que no crec que sigui capa dadonar-sen des del despatx de la tercera planta. Amb lnic que estic absolutament dacord amb ell s quan diu que ning s insubstituble. Llstima que els que el van posar en el crrec encara no se nhagin adonat. I s que ning s perfecte."
S a la llibertat dexpressi!
Comentar larticle SENSE CENSURA
El dia 16 de juny de 2004, la periodista Noem Rodrguez va llegir en el seu programa Ning no s perfecte de la cadena radiofnica R7P leditorial segent:
(Text de leditorial)
Tres mesos ms tard, el director de Rdio i Televisi dAndorra SA, Enric Castellet, va posar una querella per difamaci contra Noem Rodrguez i tamb contra Gualbert Osorio en qualitat de director general de la cadena.
En lacte de conciliaci celebrat entre el querellant i els denunciats no es va arribar a cap avinena.
El 13 dabril de 2005, la batlle encarregada del cas va dictar un aute de processament de Noem Rodrguez i Gualbert Osorio i en va decretar la situaci de llibertat provisional.
A la vista de les frases imputades i del seu context, i del procs judicial obert, els sotasignats, periodistes i collaboradors dopini dels mitjans de comunicaci dAndorra, manifestem:
1. El processament de dos professionals pel contingut de leditorial llegit per Noem Rodrguez el 16 de juny de 2004 ens sembla desmesurat, ja que si en el text apareixen crtiques a la trajectria professional dun crrec pblic, aquestes sn perfectament legtimes i en cap cas, llegides en el seu context, no constitueixen greuges personals.
2. La instrucci dun procs per una crtica pblica sense greuges personals atempta de forma greu a les llibertats dexpressi i de comunicaci consagrades a larticle 12 de la Constituci, ja que ben fcilment pot influir en els professionals i en les empreses periodstiques en lestabliment de mesures dautocensura, obrint aix un perode danormalitat en lexercici daquelles llibertats.
3. s per aix que sollicitem al Ministeri Fiscal que, en exercici de les funcions que t encomanades, comparegui en la causa per defensar que no aprecia delicte en les manifestacions de Noem Rodrguez, ja que el dret a la llibertat dexpressi ha de prevaler per damunt de les crtiques a lactuaci dels crrecs pblics, contribuint aix al restabliment de la normalitat en lexercici de la llibertat dexpressi.
Una altra de censura d ATV....
una altra SENTENCIA contra periodistas Andorrans i entre altres a VICTORIA KENT !!!! ...
qui va ser VICTORIA KENT ?
Comentar larticle SENSE CENSURA
...M'adhereixo al manifest "Si a la llibertat d'expressi"...Josep A. Parramon Llavet
Advocat
En qualsevol rgan judicial (i a Andorra tamb s el cas) ens trobem dia darrera dia amb subjectes que es consideren investits d'IMPERIUM y no d'AUCTORITAS. I, que de jutges solament en tenen el nom. Ja que obliden que integren un poder, el judicial obligat a garantitzar els drets dels ciutadans des de la independncia, la imparcialitat i la legalitat.
Els jutges a Europa segons opini del magistrat espanyol Baltasar Garzn, - i per tant a Andorra tamb - son criticables i deuen ser criticats; d'aquesta manera s'aconsegueix una sensaci real dindependncia i credibilitat a l'hora d'administrar justcia. No se'ls pot tractar amb odi o incomprensi.
Cap persona que sassegui enfront un jutge pot ni deu ser considerat culpable. Encara que moltes vegades les aparences de la peculiar societat d'Andorra o els mitjans de comunicaci aix ho presenten, quebrantant el principi constitucional sagrat de la presumpci d'innocncia : "ning s culpable fins que es demostri el contrari". En el cas d'Andorra, encara avui en da, des dels partits conservadors que manen i governen fan que sapliqui el principi de la presumpci de culpabilitat, com hi ha molts exemples en la historia, com la Inquisici.
Els jutges en un estat democrtic i de dret tenen l'obligaci de recollir elements, dades, testimonis i informes que trenquin o confirmin aquesta presumpci per a les proves que es practiquin davant del jutge (batlle a Andorra) en l'acte de conciliaci en un primer moment i desprs eventualment si s necessari en un judici just, es decideixi en funci de la llibertat d'expressi i del dret a la informaci i, no s'encaussi criminalment a uns periodistes que feien la seva feina objectiva dopinar i d'informar. Andorra no ha firmat ni ratificat la Declaraci dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1948; el seu Art. 19 diu : Tot individu t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aix comporta el dret a no sser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj dexpressi i sense consideraci de fronteres.
Aquest cas dels periodistes processats es demostra des de les instncies de poder lnsia de dominaci, humiliaci i control sobre els periodistes desidents dels sistema i model de pas que el partit lliberal ha consagrat amb l'ajuda dels bisbes a Andorra.
Els jutges deuen tenir una bona preparaci cientfica, aix com un adequat coneixement de la realitat que els rodeja en el cas - el dels periodistes en el nostre tema - i en la societat en que viu. La postura contraria, desentendre's de la societat i ser la veu del partit que mana a Andorra avui, condueix a un tipus de justcia essencialment imprpia per a la protecci dels ciutadans.
El jutge com la dona del Csar, no solament te que ser honesta i imparcial, sin tamb semblar-ho, perqu aquesta mateixa semblana s la que transmet tranquillitat al justiciable, i si no ho fa hi ha mecanismes ( la recusaci) per apartar-lo dels cas. Perqu sin ens tornem adinsar en la nits dels temps en que la justcia s'exercia sobre els ciutadans tractant-los com a fills, aclits o, encara ms, com a servs d'un poder omnmode, exrcit despticament per jutges vassalls.
Avui son els ciutadans que visquem i treballem a Andorra que hem d'exigir justcia, no demanar-la. D'aquesta forma superem la fase en la que els ciutadans acudien com fins ara a suplicar amb una espcie de temor reverencial al jutge, que li contestava quan ho feia, en termes incomprensibles, amb un llenguatge barroc i quasi extraterrestre. La justcia ha daproximar-se al poble i fer-se comprensible.
En el cas dels periodistes injustament processats a Andorra, es mant un statu quo determinat per la tendncia sociopoltica del moment, avui del partit lliberal ultraconservador, desptic, racista, classista i vulnerador dels drets i llibertats fonamentals i bsiques de l'sser hum i de tot ciutad que viu i treballa a Andorra, especialment si no s un del grup del vint-i-cinc per cents de la poblaci del pas, que resulten ser solament els electors i, els qui defensen un sistema fiscal perjudicial als interessos de la UE i de la OCDE. Cap home deu explotar a cap home. Devem sotmetrens a certes veritats i que l'home pot millora amb l'educaci i la formaci. Els batlles i fiscals igualment, devent tenir una formaci jurdica important en el temps o sortir duna de les escoles de formaci judicial dEuropa, de preferncia cultural de Frana o dEspanya.
El sistema poltic actual d'Andorra no respecte una altra de les caracterstiques bsiques del bon sistema judicial : la inamovibilitat dels jutges. En aquest cas, la independncia judicial es converteix en un acte d'heroisme, i la majoria dels jutges es rendeixen a les circumstncies i es tornen obedients fan mostra del seu apoliticisme per integrar-se en una espcies de casta que els permet seguir mantenint la seva posici privilegiada. Per aix la independncia dels jutges s un indicador de la qualitat democrtica de la funci judicial.
La independncia judicial ha d'exigir-se enfront a altres institucions i tamb enfront la prpia instituci judicial. Quan un jutge es resisteix, senforteix com a jutge i com a persona. La independncia del jutge s alhora garantia i instrument que assegura la seva imparcialitat per a servir de contraps entre els poders de l'Estat. La independncia no s un privilegi del jutge, sin una qesti de responsabilitat, i el poder judicial forma part integrant de l'Estat.
La desviaci que es produeix a Andorra tamb es produeix en altres pasos poc avanats socialment y democrticament i, desborda qualsevol previsi, fins vital punt que el poder judicial ocupa parcelles prpies d'altres poders. El jutge s'ha derigir en pea central del sistema democrtic. Aix son les coses. Solament quan el poder judicial ocupa el seu veritable lloc es podr realitzar el control necessari per impedir que fenmens que degraden la democrcia, com la corrupci o el nepotisme, s'installin i acabin amb ella.
En molts pasos i Andorra tamb, es busca un poder judicial silent, conformista, davant els reptes i desafiaments que representen per la humanitat els nous fenmens de corrupci i poc respecte als drets i llibertats de la persona.
A Andorra com a molts pasos de Llatinoamrica, apareix com un fenomen recurrent la manca d'independncia dels jutges, la manca de comproms responsable i la sumissi al poder poltic i econmic dominant. Aquesta situaci propicia una manca de protecci dels ciutadans que assisteixen inermes a un desconeixement i violaci sistemtics dels seus drets, per un jutges parcials i sollcits amb els qui ostenten el poder poltic en cada moment - a Andorra fa ms de deu anys en mans dels lliberals -. El de menys per aquesta classe de jutges s si els ciutadans resulten protegits o no.
Les persones devem seguir lluitant per mantenir aquest valors.
Avui que estem deleccions vull manifestar que els lliberals no tenen aquests valors. No els votar.
Josep A. Parramon Llavet
Advocat
Comentar larticle SENSE CENSURA
Distingit Senyor,
Adjunt li acompanyo un article d'opini sobre les declaracions del bisbe Joan-Enric Vives, Coprncep d'Andorra, en relaci a la seva presa de postura dins de la poltica interna de l'estat espanyol, tot i essent un dels Cap d'Estat d'Andorra.
L'article d'opini critica respectuosament les manifestacions del bisbe en qualitat tamb de Coprncep en defensa de l'esglsia espanyola i del partit popular d'Espanya i, en contra de la poltica del Govern espanyol. Es menciona que un cap d'Estat no pot inmiscui-se en els assumptes interns d'un altre estat, per vulneraci del dret constitucional prpi andorr i per violaci de les normes internacionals de dret pblic. A part d'haver molts ciutadans en contra de la posici poltica d'un dels nostres cap d'Estat. Faig referncia a que la voluntat popular s la quina constitucionalment est legitimada per decidir el manteniment del Coprncipat i el seu eventual canvi, d'un o dels dos Coprnceps, per estar la sobirania nacional en el poble andorr segons la Constituci.
El firmo jo mateix en la meva qualitat jursta andorr coneixedor del dret constitucional i dret internacional pblic i, com advocat en exercici professional legal i efectiu en Espanya .
Crec que els punts que es desenvolupen en l'article d'opini son interessants, si el deixen o es pot publicar, per crear un clima de debat en Andorra sobre aquesta situaci.
Reb les ms cordials felicitacions per la publicaci que dirigeixes.
Atentament.
Josep Parramon Llavet
Fonts lligades a la Justicia han afirmat que el nou bisbe de La Seu d'Urgell, Joan Enric Vives, va haver d'abandonar la plaa de bisbe coadjuntor de Barcelona per un problema de pederastia. Per altra banda, aquest senyor feudal ha atacat molt contundentment a persones i dirigents del PS, per no assistir al seu jurament de la Constituci. El poble andorr mai ha votat democraticament el crrec de coprncep episcopal a favor d'aquest capell-bisbe. s una figura feudal i de la nit dels temps, no ajustada als nous temps de transparncia, de tolerncia, dels drets de la dona a escollir lliurement sobre el seu cos, de la llibertat sexual, de la lliure uni entre parelles, de la llibertat de religi, de la llibertat moral i tica... etc. Un periodista denuncia aquest i altres fets de pederastia dins el mn eclesistic, i com s'encobreixen aquest tipus d'activitats
Article...
NOTA DE REPLICA ...
andorra-imc
(top)
|
ATTAC als paradisos fiscals, un documental de 33 minuts
BLANQUEO DINERO UKRANIA - ANDORRA.- ESPAA
LOCDE recorda que Andorra continua sense aplicar mesures de cooperaci
JOAN-ENRIC VIVES, BISBE DURGELL NO POT INGERIR-SE EN ASSUMPTES INTERNS DESPANYA ESSENT COPRNCEP DANDORRA
Pederastia a l'Esglsia
